Les Alzines m’ha ajudat sobretot a ser persona. M’ha ensenyat a adonar-me’n que, si, els estudis son importants, però que per damunt de la feina, la constància i la vida profesional, hi ha les persones. Les profesores no es conformaven amb un treball ben fet o un 10 en un exàmen… La relació amb les companyes de classe, el companyerisme, l’estar atenta i pensar en els altres era algo sempre primordial per a elles.

1. Recordes el teu primer dia al col·legi? O quin és el teu primer record de Les Alzines?

El meu primer record a Les Alzines… L’escola està a la meva vida des que tinc ús de raó, és impossible recordar el meu primer dia, pero si recordar cada un dels bons moments viscuts a l’escola. Primer de primària a Les Alzines. Tota una nova experiència. Escola nova, gent nova, “senyoreta” nova… 12 anys en una escola, de la qual no puc explicar un record, sino molts.

2. Explica’ns una anècdota que vas viure al col·legi.

Anèctodes…. Qui no pot explicar anèctodes viscudes en el seu col•legi? A Les Alzines hi he estat  gran part de la meva vida, pel que moltes de les millors anèctodes han sigut allà, desde les tonteries amb les companyes, fins a activitats realitzades amb l’ajuda de les professores. Vam tenir una professora que sovint per fer-nos aprendre de memoria algunes coses, s’inventava cançons amb la teoria. Ens va anar tant bé aquest mètode que encara ara amb algunes amigues quan ho recordem som capaces de recitar-ho tot de memoria, això si, només ens surt si ho fem cantant! Podria dir que a Les Alzines hem aprés a aprendre passant-nos-ho bé.

3. En què et va ajudar Les Alzines?

Les Alzines m’ha ajudat sobretot a ser persona. M’ha ensenyat a adonar-me’n que, si, els estudis son importants, però que per damunt de la feina, la constància i la vida profesional, hi ha les persones. Les profesores no es conformaven amb un treball ben fet o un 10 en un exàmen… La relació amb les companyes de classe, el companyerisme, l’estar atenta i pensar en els altres era algo sempre primordial per a elles. Era també quelcom que elles mateixes ens ensenyaven amb el seu exemple durant les preceptories, quan et preguntaven sobre coses més enllà de lo professional, per saber si estaves contenta a clase, amb les companyes, etc.

4. Què fas actualment? Estudis, feina…

Quan em vaig graduar del col•legi, vaig anar a Pamplona a estudiar ADE Bilingue a la Univeristat de Navarra, de la que em vaig graduar ara ja farà un any i mig. Actualment estic a Madrid realitzant un postgrau en Disseny de Moda amb l’objectiu de combinar aquests estudis per poder, el dia de demà, ser emprenedora en el món de la moda i poder recuperar tot allò que s’ha perdut.

5. Has mantingut el contacte amb companyes del col·legi o de la teva promoció?

Algú em va dir una vegada que les millors amistats es fan a la universitat. No és que no hi estigui d’acord, però la veritat és que aquelles amistats que realment et coneixen son aquelles amb les que has crescut. Moltes de les millors amistats que he fet, amb les que encara mantinc un contacte constant, malgrat hagim anat per camins diferents, son les amigues de Les Alzines, doncs són aquelles amb les que realment et sents com a casa.

6. Què significa Les Alzines per tu?

El tracte amb les profesores sempre era molt proper, sobretot ja a la ESO i el Batxillerat. Recordo que la preceptora sempre estava pendent de les alumnes i disposada a ajudar amb qualsevol cosa. A 4rt d’ESO, quan la nostra profesora es juvilava, ens vam posar d’acord totes les alumnes, deixant de banda les diferències o gustos, per fer-li una bona despedida i un detall en agraïment a la seva ajuda. Això és algo que a Les Alzines ens han fomentat molt, el tracte amb les persones. Per mi, Les Alzines no només és una escola, és una segona familia.

7. Si poguessis deixar un testimoni o un missatge sobre el col·legi, quin seria?

Recomanaria sobretot viure al màxim els anys a l’escola i valorar moltissim el tracte amb les professores i companyes. També saber valorar l’ajuda que l’escola t’ofereix, ja que sense Les Alzines potser ara mateix no seria on sóc. A vegades encara ara tinc ganes de tornar a la ESO i viure de nou els anys a Les Alzines.