Van quedar a quarts de nou a l’entrada d´un restaurant de Girona i quan es varem veure -desprès, això sí, de fer un exercici mental per
reconèixer qui era qui- tot eren abraçades i riallades. Alguna volia
deixar anar alguna llàgrima, però s’ho va amagar. Desprès, vam sopar
mentre tot recordant el temps passat en el col·legi i explicant què havia estat de les seves vides després del seu pas de Les Alzines. En acabar el sopar, hi va haver una sessió fotogràfica dels anys passats a Les Alzines i moltes estones de conversa amb unes i altres.

Més de vint anys de vida de més de quaranta companyes resumits en unes poques hores.

A Les Alzines han passat part de les seves vides i han fet molt bones amistats, d´aquelles que encara que fa temps que no veus, però sap que ho són. Es veia en aquelles mirades, rialles i converses que van tenir.

Tan de bo en ho tornin a repetir.