Sóc la directora del Relais Villa d’Amelia, un hotel de 4* que compta amb un restaurant guardonat amb 1 estrella Michelin i que es troba a Alba, Itàlia. Arribar aquí, no ha estat gaire fàcil, tot s’ha de dir. Però l’educació que vaig rebre a l’Aura m’ha ajudat moltíssim en aquesta trajectòria, i encara ara, els valors que em van inculcar a l’escola continuen guiant-me cada dia (encara me’n recordo de la “tarjetita a la constancia y al esfuerzo” que ens donava la srta. Maite Malo a les classes d’educació fisica, en aquell moment no entenia el valor d’aquelles paraules, pero més tard vaig entendre el seu significat).

Em vaig graduar a Aura l’any 1996, i tenia claríssim que estudiaria Administració i Direcció d’Empreses, somniava amb tot el meu cor d’anar a treballar a la Borsa!. Abans d’acabar el primer any de carrera, però, vaig veure que aquell no era el meu camí, jo el que volia era veure món i fer una feina que em permetés estar en contacte amb la gent i fer-la feliç, donar-li servei. Així doncs, vaig decidir canviar radicalment, i vaig matricular-me a la Diplomatura de Tècnic en Empreses i Activitats Turistiques a Tarragona. El primer any de carrera vaig començar a treballar a Salou a l’estiu, en un hotel on hi havia, i encara hi és, un director fantàstic que em va obrir els ulls a aquest sector i que encara ara, em dona consells per continuar creixent professionalment cada dia, sempre amb un somriure. Aquí, hi vaig treballar tots els estius mentres va durar la carrera. Quan la vaig acabar vaig decidir que havia de completar la meva formació, havia d’especialitzar-me, i vaig anar a Suïssa a l’University Center Cesar Ritz, a fer un Màster en International Hospitality Management.

No cal dir que l’experiència a Suïssa va ser molt intensa, tot era exclusivament en anglès i hi havia 42 nacionalitats diferents entre els alumnes! Va ser una escola de vida meravellosa. Una vegada vaig acabar el Màster, vaig anar cap als Estats Units, a NY, a fer un Management Training Program de 18 mesos en un hotel de somni. Al cap d’un mes d’haver-hi arrivat, hi va haver l’atemptat a les torres bessones… i no va ser gens fàcil. Volien que tornés a casa, però el meu esperit de supervivència, la constància i la determinació, i sobretot, aquella veu que tenia dintre meu, que em deia que no tornaria a tenir mai més una oportunitat com aquesta, em van fer lluitar per a convertir-me en una treballadora imprescindible. Com era l’única persona europea que treballava a l’hotel, em van assignar moltes tasques creatives i d’organitzaciò i vaig asumir grans reptes i vaig obtenir resultats molt positius.

Un cop es va acabar l’aventura americana, vaig tornar a Catalunya i des d’aquí vaig anar a Turí, Itàlia, a viure tota l’experiència olímpica. Vaig començar a treballar en una cadena hotelera espanyola com a cap de recepció de l’hotel de 5* que havien d’obrir a Turí, hi vaig estar 1 any i mig. Llavors em van fer directora dels seus hotels de Vicenza i d’Arezzo, quan només tenia 28 anys!. A finals del 2007 vaig anar a Alba, a treballar al Relais Villa d’Amelia com a sots directora, i el 2012 vaig rebre la promoció de Directora. I des d’aleshores els resultats de l’hotel han millorat cada any, però sobretot, del que estic més satisfeta, és de l’ambient de feina agradable, tranquil i positiu que he creat en aquests anys. No obstant sigui una feina on es treballa diàriament amb una dosi important d’estress, sé que si els treballadors estan contents, treballen millor i donen un millor resultat. I els clients ho noten, t’ho diuen complaguts i retornen l’any seguent!

S’ha de ser constant amb la feina que es fa, responsable, donar un bon exemple als treballadors, i ser conseqüent amb les decisions que es prenen. Per a mi ha estat essencial començar a treballar des del primer any de carrera, i sobretot estudiar i treballar a l’extranger. L’esperit de supervivència juntament amb els valors adquirits a l’escola i la família, han estat pilars fonamentals per a la meva carrera professional. Veurem que ens depararà el futur. No deixeu mai de somriure. M´agrada Itàlia moltíssim,tinc una família estupenda i les meves 2 filles són bilingües: parlen italià com el seu pare i català .