Potser el més dificil de viure en un país estranger ha estat treballar I criar les nenes sense el recolzament diari de la família.

Hi there!

Sóc exalumma de la promoció del 87. Com passa el temps!

Vaig estudiar infermeria a l’UAB, Quirúrgica a l’Hospital de Sant Pau I filolofia anglogermànica a la URV.

Em vaig casar amb el meu marit al 98 i des de l’any 2001 vivim al Nord de Virgínia. Tenim dues nenes a les quals els encanta venir cada any de vacances a Catalunya. Un dels seus menjars preferits és el pa amb tomàquet i pernil, que encara que aquí a EEUU en tenim, com el de Reus …res!

En família disfrutem fent sortides culturals I explorant la natura. Estats Units té uns parcs nacionals que són una meravella.

He treballat durant 20 anys com a infermera a quiròfan i a cures intensives. Ara treballo per a l’administració de l’hospital revisant la documentació dels metges. Em sento privilegiada de tenir aquesta feina, ja que ha estat la passió per les lletres i la feina ben feta que m’han conduït on sóc ara.

De la cultura americana admiro la flexibilitat, la generositat, la competitivitat i les oportunitats de millora que ofereix el sistema. Des que vaig arribar he buscat fer coses que m’omplissin I de fet aquest és un país on hi ha multitud d’opcions, es tracta de triar bé.

Potser el més dificil de viure en un país estranger ha estat treballar I criar les nenes sense el recolzament diari de la família. Afortunadament amb el meu marit treballem bé en equip i coordinem horaris de feina per poder atendre les nenes.

Estic molt agraïda pels valors que l’escola em va inculcar. La disciplina I l’afany de superació m’han convertit en el que sóc ara : una bona mare, esposa I infermera.

Us he de dir que aquestes ratlles no les he pogut escriure sense sentir nostàlgia pel passat, per la meva família, els amics deixats enrere i la meva terra. Tot i que considero els Estats Units casa meva i aquí sóc felic, les arrels són les arrels.

Hope you enjoyed